Quan pensem en Nadal tendim a imaginar-nos unió familiar, tradicions, festes... Però a vegades se'ns oblida l'esforç de les persones que treballen per tal d'aportar-nos alegria i que consoliden l'esperit nadalenc.
El Circ Raluy s'ha constituit des dels anys 70 com una de les tradicions catalanes en aquestes dates. Aprofitem per endinsar-nos en aquesta gran família per entendre com viuen ells el Nadal en la intimitat, ja que les peculiars condicions de vida dels treballadors d'aquest gremi fa que tinguen algunes costums diferents. A més, donada la varietat de nacionalitats entre els artistes, es poden veure les diferents tradicions que hi ha a Nadal arreu del món.
Fins a l'1 de març el Circ Raluy estarà esperant als barcelonins al costat del port de la ciutat.
viernes, 19 de diciembre de 2014
“Aquí cadascú viu el Nadal com vol i com pot”
El circ Raluy té arrels catalanes però també està enfocat
internacionalment. Cada tres mesos canvien de destí mobilitzant la carpa
central i les roulottes dels artistes i les seves famílies. El fet d’haver de
viatjar constantment i que la seva llar sigui una roulotte, ens fa qüestionar-nos
com viuen el Nadal els membres d’aquest circ.
Parlant personalment amb els artistes ens adonem que hi ha moltes maneres de viure el Nadal: tot i
que sembla un circ petit i familiar, observem que donada la varietat d’origen i
la peculiar situació de vida dels artistes, hi ha tantes formes de viure el Nadal
com treballadors al circ.
Un treballador rus del circ vigilant la entrada a la carpa |
En William a la cafeteria -també rulot- del circ. |
Sandro a la carpa principal ja disfressat per actuar de còmic |
El bateria Carlos, abans de la funció |
En Globo, el pallasso principal del Circ Raluy |
Altres membres del circ Raluy consideren que la seva forma de
viure el Nadal, tot i que a nosaltres ens sembli peculiar, és completament
normal, ja que sempre l’han viscut així.
Totes aquestes maneres diferents de viure, interpretar i
celebrar el Nadal no impedeixen que es reuneixin un dia tots per celebrar-ho de
forma conjunta. És tradició que la nit de cap d’any es faci una festa privada
per familiars i amics dels membres del circ a la carpa central.
"La passió pel circ es porta a la sang"
Hi ha oficis que et permeten viatjar, en canvi, n'hi ha d'altres que t'hi obliguen, com és el cas dels treballadors del circ. La vida dels artistes circenses no és gens fàcil, a banda de les temeritats o bogeries que facin durant els espectacles han d'estar acostumats a canviar de casa en qüestió de mesos i, en alguns casos, de dies. Això ens explica en William, un malabarista d'origen italià de 39 anys que és gendre d'un dels fundadors del circ, Carlos Raluy.
William és tot un veterà del circ i, és que, com ell mateix diu "la gran majoria d'artistes que es dediquen al circ ho fan per tradició familiar. Les meves filles van començar a actuar des de ben petites, igual que jo. És una cosa que es porta a la sang". A més, ens explica els avantatges i inconvenients d'una "vida de carretera". "Jo considero que el meu ofici és apassionant. Em permet viatjar arreu del món i conèixer tot tipus de gent. Això sí, has d'estar preparat per marxar quan el calendari de la gira ho exigeixi. Això de vegades són mesos i d'altres només uns dies, depèn del circ i la gira". Com a prova de la seva passió per l'espectacle i els viatges, ens assegura que quan estan de vacances, ell i la seva família viatgen per veure espectacles arreu del món.
Li preguntem pel Nadal i com ho celebren a la seva família. "La família Raluy és molt gran, per això no solem sopar tots junts. Hi ha 12 artistes de la família que estan actius a dia d'avui, i tots no cabem en una roulotte. Jo em quedo a la meva caravana amb la meva dona i les meves filles". William ens assegura que passen el Nadal com qualsevol altra família i que, en el seu cas, el seu ofici no li impedeix celebrar dignament aquesta festivitat. No obstant, ens reconeix que, al món de l'espectacle i de l'oci, "quan tothom està de festa és quan més treball tens tu".
Tot i que els treballadors del Circ Raluy no es reuneixen tots per Nadal, sí que ho fan per cap d'any. William ens conta que "es fa una festa privada a la carpa del circ. Hi van els amics i els familiars dels treballadors. Es poden ajuntar més de 150 persones", assegura.
Per acabar l'entrevista, en William ens ensenya la seva roulotte, minuciosament engalanadaamb motius nadalencs, tot i que no es considera un entusiasta d'aquestes festes. A la rulot ens hi trobem amb la seva dona i una de les seves filles. Aquesta última ens explica com ha estat la seva etapa acadèmica amb tota normalitat: "Des de petita he estudiat gràcies a cursos a distància. Em vaig haver d'acostumar a canviar d'institut i amics cada tres mesos aproximadament". No obstant, en cap moment diu penedir-se de la vida que li ha tocat viure i, curiosament, ens diu la mateixa frase que William, son pare, havia dit feia només deu minuts: "És una cosa que portem a la sang".
William és tot un veterà del circ i, és que, com ell mateix diu "la gran majoria d'artistes que es dediquen al circ ho fan per tradició familiar. Les meves filles van començar a actuar des de ben petites, igual que jo. És una cosa que es porta a la sang". A més, ens explica els avantatges i inconvenients d'una "vida de carretera". "Jo considero que el meu ofici és apassionant. Em permet viatjar arreu del món i conèixer tot tipus de gent. Això sí, has d'estar preparat per marxar quan el calendari de la gira ho exigeixi. Això de vegades són mesos i d'altres només uns dies, depèn del circ i la gira". Com a prova de la seva passió per l'espectacle i els viatges, ens assegura que quan estan de vacances, ell i la seva família viatgen per veure espectacles arreu del món.
Li preguntem pel Nadal i com ho celebren a la seva família. "La família Raluy és molt gran, per això no solem sopar tots junts. Hi ha 12 artistes de la família que estan actius a dia d'avui, i tots no cabem en una roulotte. Jo em quedo a la meva caravana amb la meva dona i les meves filles". William ens assegura que passen el Nadal com qualsevol altra família i que, en el seu cas, el seu ofici no li impedeix celebrar dignament aquesta festivitat. No obstant, ens reconeix que, al món de l'espectacle i de l'oci, "quan tothom està de festa és quan més treball tens tu".
William a la terrassa de la seva rulot |
Per acabar l'entrevista, en William ens ensenya la seva roulotte, minuciosament engalanadaamb motius nadalencs, tot i que no es considera un entusiasta d'aquestes festes. A la rulot ens hi trobem amb la seva dona i una de les seves filles. Aquesta última ens explica com ha estat la seva etapa acadèmica amb tota normalitat: "Des de petita he estudiat gràcies a cursos a distància. Em vaig haver d'acostumar a canviar d'institut i amics cada tres mesos aproximadament". No obstant, en cap moment diu penedir-se de la vida que li ha tocat viure i, curiosament, ens diu la mateixa frase que William, son pare, havia dit feia només deu minuts: "És una cosa que portem a la sang".
La filla de William a l'interior de la rulot |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)